TRACTAMENT PER SORTIR DEL PATIMENT DE L'ADDICCIÓ

Bàsicament el tractament de la dependència alcohòlica té dos aspectes diferenciats.

El tractament mèdic de les conseqüències de la intoxicació alcohòlica
depèn de les circumstàncies individuals del pacient, del moment en què es rebi la demanda de tractament, etc. En ocasions és necessari administrar fàrmacs, però altres vegades no. I per descomptat, no existeix un tractament farmacològic que per si solament elimini la dependència de l'alcohol definitivament. Normalment els farmacs que administren son interdictors i ansiolitics

El tractament psicològic de la conducta addictiva.
Està orientat a crear i mantenir noves pautes de conducta en les situacions, tant socials com a emocionals, relacionades amb el consum d'alcohol del pacient. En definitiva, ha d'aprendre a viure sense alcohol i desenvolupar un conjunt d'habilitats psicològiques i pautes de conducta que li permetin mantenir-se sense beure i sense sofrir per això les teràpies grupals ajudan a entendre la malaltia i compartir-la amb altres persones que tenen el mateix, serveix de molta ajuda.

Els problemes de l'addicció amb l'alcohol són els que amb més freqüència necessiten un tractament de desintoxicació. L'alcohol, a diferència d'altres substàncies, no implica que el pacient hagi de recórrer a substàncies il·legals. L'alcohol està present en la nostra societat, vinculat a celebracions, a l'oci… L'addicte pot arribar a caure en l'addicció de forma callada, gairebé inadvertida. I, no obstant això, l'addicció és terrible. La desintoxicació de l'alcohol ha d'implicar sempre la supervisió d'un professional mèdic que, doncs, si el pacient intenta abandonar la seva addicció pel seu compta, el síndrome d'abstinència dels primers dies pot complicar-se i, fins a arribar a ser mortal. Però la desintoxicació no passa només per eliminar la substància de l'organisme. Un tractament de l'alcoholisme veritablement eficaç implica, en primer lloc, el disseny d'un pla de treball personalitzat per a cada pacient, que tingui en compte tant les seves circumstàncies com les particularitats de la seva addicció.

ALCOHOL, LA DROGA MES FÀCIL D’ACONSSEGUIR

L'alcoholisme és una de les principals causes de problemes de salut, familiars, laborals i socials al món actual.

Tots sabem que beure a l'excés no és bo, però poques vegades ens plantegem la nostra pròpia situació personal enfront de la beguda.

Tendim a considerar el nostre consum com a "moderat", sense conèixer els criteris científics de la moderació, i a creure que la nostra forma de beure és "normal" ignorant moltes vegades els signes i símptomes de la conducta addictiva.

Per a algunes persones l'alcohol es va convertint a poc a poc en alguna cosa cada vegada més important en la seva vida, podent arribar a fer-se amo de les seves accions i pensaments, així com a alterar d'una forma negativa el seu comportament. Quan això succeeix, i la persona continua bevent, és quan es pot parlar de "dependència" , de "addicció" o de "alcoholisme".

Els familiars o amics del bevedor problemàtic solen ser els primers a adonar-se que alguna cosa no marxa bé i tracten de pressionar-li perquè deixi de beure.

Altres vegades és un de mateix el que intenta pels seus propis mitjans apartar-se de l'alcohol, beure menys o deixar-ho completament.

El problema ve quan es constata que un no és capaç per si mateix de controlar el seu consum d'alcohol.

Quan beu més del que es proposa
Quan declara solemnement que "jo ho deixo quan vull"
Quan apareixen sentiments de culpabilitat o remordiments després d'haver begut a l'excés
Quan les relacions familiars o socials es van deteriorant
... en definitiva, quan una persona continua bevent a pesar que les conseqüències negatives de la seva conducta són cada vegada majors i més evidents .
L'alcoholisme no és una malaltia corrent que se solucioni prenent una determinada medicina o mitjançant una intervenció quirúrgica. Tant de bo fos així!.

Perquè una persona sigui capaç de superar la seva dependència de l'alcohol és necessari que aprengui a fer front a les situacions de la vida quotidiana sense beure ... i sense passar-ho malament per no fer-ho.

Una vegada que l'alcohol es converteix en un problema per a una persona o una família, el millor és posar-se en mans d'especialistes.

Intentar solucionar-ho amb bones paraules, amb pressió, amb amenaces o esperant que el temps ho solucioni, solament condueix a retardar i agreujar el cas, augmentant la frustració del pacient i de la família.

L'única pressió positiva que s'ha d'exercir és aquella orientada al fet que el bevedor problemàtic es posi en contacte amb un terapeuta especialitzat i competent.

Testimoni:

Soy una persona que tomo su primera copa a los 5 años por que me la
dieron para reirse de mi, soy de toluca estoy en total desacuerdo con
la sociedad que nos pone el vicio tan facil de conseguir pero bueno ese
no es el punto, creci, en la secundaria tambien tome pero fue mucho mas
en la prepa en donde de plano no queria parar de tomar, en una ocacion
tome por un mes completo, era joven y supongo que lo sigo siendo,
despues tuve problemas en mi casa por haber tomado tanto y me
corrieron, ademas por que ya teniamos otros problemas pero por que tube
que ser yo el que se tirara al vicio. entre a trabajar en un table
dance y tome mas y mas cambie de amistades y de la escuela me corrieron
tambien, segui tomando y tomando hasta que de plano cuando abri los
ojos ya estaba delirando en las crudas que antes no me hacian nada
segui cada vez peor, ahora mi cuerpo exigia mas y mas lo que mi mente
ya no queria pues estaba acabando conmigo mismo de verdad lo lamento.
pero bueno empezaron las soluciones pues el problema estaba mas que
detectado, ya habia hecho muchas locuras tube relaciones con muchas
mujeres y tenia miedo de contraer el sida para colmo ja, choque dos
carros, entre muchas pero muchas otras cosas amanecia muy mal me
entumecia y queria bueno no queria, nececitaba el maldito alcohol que
cada vez mas me destruia, se que suena contradictorio pero aquellos que
lo lean se que me podran entender. entre circo, maroma y teatro pude
terminar la prepa, me inscribi para hacer un examen de admision luego
les cuento que carrera estoy estudiando, pero saben volvi a tomar lo
volvi a hacer y ya no quiero, ya no puedo mi cuerpo cada vez desecha
menos facil y la agonia es mas dificil, se que no me auto compadezco
pero espero que la gente que entre a este grupo me pueda entender y nos
puedamos ver identificados, si entra por error o casualidad un chavo
que ahorita se identifique con alguna parte de la historia, tomalo como
experiencia para que no llegues al avance que he llegado yo, no vale la
pena que por una noche de alegria pases muchas mas de alucinaciones y
ademas un mal estar que poco a poco ire describiendo para que lo eviten
de verdad necesito hacer por lo menos con mi mal un bien y espero
lograrlo

CRÒNICA D’UNA RECAIGUDA

És relativament senzill per a moltes persones canviar les conductes indesitjables durant un temps, però mantenir el canvi conductual és molt més difícil.

La majoria de les persones que han deixat l’alcohol han tingut una recaiguda a partir dels noranta dies després de la seva abstinència. Normalment es comença per una petita relliscada: et prens una cervesa i no passa res; creu que pot controlar-ne el consum, que no passant de tres o quatre cerveses al dia i no prenent cap més tipus d’alcohol no et perjudica. No, no ho cregueu: és precisament la trampa més senzilla per tenir una greu recaiguda. És així: el que ha patit problemes amb l’alcohol i sortosament se n’ha sortit, NO POT PROVAR MAI MÉS CAP TIPUS DE BEGUDA ALCOHÒLICA. NOMÉS AIXÍ ESTARÀ SEGUR DE NO SOFRIR CAP RECAIGUDA.

El malalt alcohòlic, una vegada ha sortit del centre de rehabilitació on ha passat les tres últimes setmanes rebent tractament psiquiàtric, farmacològic i social, amb l’autoestima un xic més alta que el dia que va ingressar, descobreix un món diferent d’aquell en el qual vivia. Durant tres setmanes ha trencat amb un recent passat tenebrós que el dominava completament, però el seu cervell està espès, molt confós. No sap què fer. No s’ha resignat a deixar l’alcohol per sempre. Pensa que dintre d’un temps podrà tornar a beure alcohol. Ara, de moment, no el provarà, ja que s’ha compromès amb el psiquiatre, però no s’ha compromès per sempre. Han fet un tracte: el de passar sis mesos sense provar “ni gota”, i al cap de sis mesos, abans de tornar a beure una mica d’alcohol, entrevistar-se amb el psiquiatre. El malalt, que és una persona de paraula, es mentalitza i es proposa el compliment del tracte.

La vida continua. La família, el treball, els amics... Els primers dies es fan feixucs. Li falta allò que en diuen “la xispa”. Està trist, angoixat, enfonsat. Els problemes que el van induir al frenesí de l’abús excessiu de l’alcohol continuen, i el malalt alcohòlic no sap reaccionar, i tornen a surar com una nebulosa pel cervell aquells maleïts pensaments autodestructius, i recorda que amb una cervesa o dues, o les que facin falta, aquests pensaments desapareixen. Que fàcil és fugir de l’angoixa que l’ofega! Però no pot, perquè abans de sortir de casa ha pres un dissuador que no li permet ingerir l’alcohol.

Recorda el tracte fet amb el psiquiatre, i cal mantenir la paraula donada. Ja vindran temps millors, pensa, però hi pateix molt. El carrer està ple de suggeriments que el conviden al consum de l’alcohol. Després de la feina, es troba amb els amics al bar. Ell beu aigües i els amics li fan bromes que li fan molt de mal. El malalt alcohòlic sospita que els que se li’n foten perquè no consumeix alcohol no han de ser considerats gaire amics, o és que no saben que l’ha perjudicat molt i que les ha passat morades per causa del maleït alcohol. Dels que més el critiquen, n’hi ha que tenen un veritable problema amb l’alcohol i no ho saben, com ell mateix, que abans de posar-se en mans dels terapeutes ho ignorava i no es creia que l’alcohol el perjudiqués fins l’extrem que el va danyar. Cal prendre una decisió: deixar aquesta colla que el fan patir. Cal buscar nous espais de lleure, on l’alcohol no presideixi l’ambient.

Tampoc li és bo tancar-se sol a pensar. Cal trobar un lloc d’esbarjo que el motivi. No pot estar passiu. A casa s’ha muntat un petit talleret de bricolatge on realitza petits treballs de fusteria, però està sol, i el cervell no li permet concentrar-se, i fa que retornin de manera sistemàtica els pensaments autodestructius que mai l’han deixat del tot. No funciona. L’angoixa el deprimeix i només pensa en l’alcohol com a refugi. Ha de fer un gran esforç per mantenir-se abstemi. Es torna poc comunicatiu. No vol saber res del que passa al seu entorn. En realitat, ho controla tot, mogut per la desconfiança que últimament l’envaeix, però fa veure que no l’importa, i

LA FAMILIA DEL MALALT ALCOHÒLIC

La reacció d’algunes famílies envers el pare alcohòlic esdevé una íntima interrelació, de la qual, en principi, en sol sortir reforçada la conducta de l'alcohòlic. Les reaccions dels familiars, capitanejades per l’esposa de l’alcohòlic que adopten una actitud consentidora i proalcohòlica, on l’esposa i altres familiars arriben a assumir un paper de complicitat amb el malalt alcohòlic, procurant amagar l’abús de l’alcohol o negant la seva addicció. Això és la part consentidora.

L’actitud proalcohòlica dels familiars del malalt es dona per la satisfacció de l’esposa davant la missió de tenir cura del seu marit malalt, aquesta actitud provocada per la voluntat de voler curar al malalt, i per la necessitat de restablir l’equilibri social perdut, i per un sentit de conservadorisme per part del qui ara és fa càrrec de la direcció de la casa.

En aquest cas, el malalt alcohòlic no accepta el seu paper secundari i les baralles per mantenir el comandament fent que l’estructura familiar es vagi desequilibrant, i s’esdevé una profunda alteració estructural que incideix de forma especial en la convivència: la contaminació de la relació interpersonal de la parella amb tensions d'ansietat i hostilitat, i la substitució de la comunicació per un relatiu aïllament entre ells dos, ple de malentesos recíprocs.

En aquest atemptat contra l’essència familiar hi ha dos graus: el desajustament familiar i la degradació, fins el punt de la separació conjugal i la disgregació familiar.

O la submissió d’un dels dos protagonistes. En el cas que ens ocupa avui, el que va claudicar fou l’alcohòlic, per causa de que tota l’unitat familiar va decidir que era un malalt, i per tal motiu tenia d’actuar com a tal, fins que es guarís del tot.

La constel·lació de sentiments de soledat i desesperança, unides a un imperi del present passiu, desenvolupà en l’alcohòlic un augment considerable de l’alcoholomania, malauradament en el cas que ens ocupa, aquest malalt no tenia problemes per obtenir tant alcohol com volgués, tenien un magatzem ben assortit, eren distribuïdors de begudes alcohòliques

Han passat quatre anys, el malalt està curat del tot, després d’un tractament prolongat de desintoxicació, --va patir una recaiguda als setze mesos d’abstinència-- i, en aquests moments ( trenta dos mesos següents de la recaiguda ), totalment rehabilitat, els problemes de convivència amb la parella no han canviat.

És ben cert que quan es té el poder no es vol deixar. El paper de l’esposa de manar en tot, de controlar l’economia, (per cert que vistos els resultats, amb els ulls del marit, completament ruïnosa) fa que les relacions amb l’alcohòlic siguin de lluita contínua, fins el punt de que aquest .se sent tant impotent davant l’incomprensió dels que no volen canviar la situació, que pensa que potser no val la pena de lluitar tant contra l’ alcoholemia per acabar així.

Abril de 2001

ALCOHOLISME

L’ alcoholisme és una malaltia crònica, progressiva i potencialment mortal, les seves característiques son: tolerància i dependència física, canvis patològics en els òrgans vitals, o ambdós efectes.

Tot això es presenta com a conseqüència directa o indirecta del consum exagerat de begudes alcohòliques.

Segons una enquesta a nivell de l’estat espanyol veiem que:

Hi ha un 51,7 % de consumidors habituals diaris.

Hi ha un 18,1 % de consumidors de caps de setmana.

Hi ha un 4,7 % de consumidors ocasionals.

Hi ha un 25,5 % d’espanyols no son consumidors.

Altres conclusions d’aquesta mateixa enquesta ens diu:

Que els homes beuen 4 vegades més que les dones.

Que el consum d’alcohol en la classe acomodada va en augment.

Que augmenten considerablement els bevedors de caps de setmana (joves i adolescents).

En l’estudi sobre la prevenció de l’ús i abús de les drogues en els adolescents, s’ha comprovat que l’alcohol és la droga que més es consumeix entre els joves de 12 a 17 anys.

En aquests estudis s’ha detectat que els joves consumidors de l’alcohol presenten signes o símptomes que poden provocar greus problemes de salut per causa de l’alcohol.

Els accidents de trànsit relacionats amb l’abús de l’alcohol son la primera causa de mortalitat entre els joves de 15 a 24 anys.

Que es beu més en pobles petits que en grans ciutats.

De manera semblant existeix una relació entre el consum de l’alcohol i el tabac.

L’alcoholisme i l’abús de les begudes alcohòliques es poden manifestar en qualsevol nivell socio-econòmic, encara que les conseqüències derivades del mateix, provoquin problemes diferents en cada grup.

L’alcoholisme és un dels problemes de salut pública més greu que tenim actualment.

L’alcohol és la droga més popular i consumida en l’actualitat, degut a que la tenim a l’abast, és legal el seu consum, la macro-publicitat constant ens convida a consumir-la i el seu preu és barat, tot plegat en facilita el seu abús.

L’alcoholisme afecta tan a homes com a dones, però les persones que tenen un historial familiar de pares alcohòlics s’enfronten a un grau més alt de risc de contraure la dependència, que les persones que no tenen aquest historial (de totes maneres això no vol dir que hagin de patir necessàriament aquesta malaltia).

El consum per càpita en litres d’alcohol és del 19,6 %.

Espanya és el segon lloc del món en consum d’alcohol, el primer és França.

Espanya és tanmateix, el quart país mundial productor d’alcohol, després d’Itàlia, França i la ex URSS.

Epidemiològicament en l’any 1.965, l’alcoholisme espanyol era fundamentalment masculí (1 dona per cada 8 homes).

En l’any 1978 ja tenim alcoholisme masculí, femení i juvenil.

En l’any 1.982 ja es detecta una seriosa pujada de l’alcoholisme femení i juvenil i també el fetal, mantenint-se el masculí.

A partir de l’any 1.988 ja podem verificar que s’ha igualat el nivell de bevedors juvenils entre ambdós sexes.

Actualment a Espanya hi ha un col·lectiu d’alcohòlics que oscil·la entre els 3,5 i els 4 milions de persones.

En Espanya l’estadística de mortalitat per cirrosi alcohòlica està entre les 12.000 i 14.000 persones /any.

La dona embarassada consumidora de begudes alcohòliques, perjudica seriosament la salut del fill que duu en el seu interior, pot danyar el seu creixement, aquest pot desenvolupar problemes emocionals i físics. Els nens que neixen amb seriosos problemes a causa de l’alcohol ingerit per la mare durant l’embaràs, pateixen del síndrome fetal alcohòlic.

Els nens nascuts amb el síndrome fetal alcohòlic poden:

· Néixer més petits del que es considera normal.

· Tenir problemes al menjar o al dormir.

· Tenir problemes d’oïda o de vista.

· Tenir problemes amb l’ensenyança i també per aprendre coses simples.

· Tenir problemes d’atenció i d’aprenentatge.

· Tenir problemes de relació i de control en el seu comportament.

· Necessitaran mestres i escoles especials.

Informació extreta d’internet Web, htt://members.tripod.com Balsareny 1/05/03

Estels de Vida: La UNED desarrolla un tratamiento para dejar de fumar por Internet en un mes

Estels de Vida: La UNED desarrolla un tratamiento para dejar de fumar por Internet en un mes